Academia Occitana

Mots de formacion populara o sabenta : la granda confusion.

Jorn per jorn

Mots de formacion populara o sabenta : la granda confusion.

Nòstre amic Pèire Bèc - que foguèt lo président d’onor de l’Academia occitana - publiquèt en 1963 un libròt, intitulat « La langue occitane », lo qual venguèt lo missal de totes les occitanistas per de generacions (n’avèm ja parlat). Aquí trobam la descripcion menimosa de cada granda varietat, de sas principalas caracteristicas. Mas es un inventari teoric que non fa estat de l’espandiment de tala o tala realizacion e plan segur ont es question sonque del vocabulari de formacion populara. E en consequéncia, non es lo lòc per dire que, dins lor quasi totalitat, totas aquelas caracteristicas addicionadas, gascona, lemosina, auvernhata, vivaroalpina, provençala, niçarda e lengadociana non son pas mai « productivas ». Despuèi un millenari, los Gascons an aprés a prononciar la « f » e la « n » intervocalica e non an besonh d’una « a » prostetica per la « r » iniciala. Sabon tanben prononciar la « l » en tota circonstància, sense la cambiar en « r », en « th » o la vocalizar dins lo còrs del mot. N’es parièr pels Nòrd-Occitans amb la palatalizacion en « cha » del « ca » latin, etc. Per definicion, las fòrmas « improductivas » non pòdon servir a la creacion de neologismes, es a dire dels mots mal nomenats « sabents » e qu’apertenon per la màger part al vocabulari de la vida vidanta.

Un Gascon dirà donc « haria » e « fascinacion », « arrastèth » e « relativitat », « aubeta » e « alteritat », « aunor » e « optoelectronic », « cauhader » e « calefactor » ; un Lemosin e un Auvernhat diràn « chantar » e « calcifugue » ; un Dalfinés dirà « mochaor » e « calculator » ; un Provençal dirà « manhanarèla » e « magnanimitat », « panieraire » e « collaborator » ; un Lengadocian dirà « perfièch » e « perfectible », « auta(n) » e « mecanician » ... Totes los mots « de formacion sabenta » citats aicí (e los autres tanben) son comuns a tot l’occitan.

Un cas particular es lo tractament de las « l » en finala dins certanas regions. Segon lor etimologia o per de rasons divèrsas los mots en question son de doas sòrtas, los que la pòdon vocalizar (eternau, addicionau, terminau, cirurgicau, crudèu, fidèu, fablèu, orfanèu, nivèu, etc.) e los autres (labèl, decibèl, duèl, dificil, fertil, alcoòl, formòl, etanòl, credul, calcul, modul, civil...).

Sembla que totes los autors de diccionaris non an una idèa clara del problèma. Despuèi de decennis, l’òbra de destruccion de la lenga occitana, menada del dedins per de « lingüistas » anti-alibertians, apiejada sul caponitge e l’ignorància, a pres tot son ample. Rapelam que lo Conselh de la lenga occitana (2007) preconiza l’emplec dels sufixes populars -aire / -aira e -eire / eira, dins totas las situacions ont s’emplega -eur, -euse en francés, que siá per de mots populars o sabents, de noms de personas o autres, e encara per formar d’adjectius. Totas las varietats son estadas afectadas :

Diccionari occ. provençal, 2003 (Fettuciari, Martin, Pietri) :

« *aerenc »1 per aerian ; « *agil(e) per agil [mas « civil », dificil...] ; « *bibliofil(e) » per bibliofil ; « *coleoptèr(e) per coleoptèr [mas « fèr », « infèr(n)...] ; « *decoraire » per decorator2 ; « *docil(e) » per docil ; « *exterminaire » per exterminator3 ; « *fertil(e) » per fertil ; « *fondador, oira » per fondator, tritz; « *illustraire » per illustrator ; « *imitador, oira » per imitator, tritz ; « *infalhibilitat » per infallibilitat ; « *instigador, doira » per instigator, tritz ; « *inventaire » per inventor ; « *magnetisaire » per magnetizator ; « *magnolier » per manholier / manhòlia; « *maufactor » per malfactor ; « *modèl(e) » per modèl [mas diesèl ; duèl ; niquèl...] ; « *observança » per observància ; « *organisaire » per organizator ; « *oscillador » per oscillator ; « *parallèl(e) » per parallèl ; « *reconciliaire » per reconciliator ; « *sinfoniá » per simfonia ; « *telefoniá » per telefonia ; « *zèl(e) » per zèl ; « *decenia » per decenni ; « *decenau » per decennau ; « *preceptor, tora » per preceptor, tritz ; « *predator, tora » per predator, tritz ; « *procuraire, arèla » per procuraire, aira, airitz ; « *prometèire, erèla (adj.) per prometós, osa ; « *promptituda » per promptitud ; « *protegèire, erèla » (adj.) per protector, tritz ; « *provocator, tora » per provocator, tritz ; « *publicaire, airèla, airitz » per editor (?), publicista (?) ; « recrutaire » per recrutor ; « *reformaire, arèla, airitz » per reformator, tritz ; « *regeneraire, arèla, airitz » per regenerator ; « *relevacion » per relevament ; « *remontacion » per remontada, etc.

1. Mot sabent amb un sufixe popular : « ratapenada ».

2. Preconizacions del CLO : « Los mots franceses en -eur inspiran de mots occitans en -aire, -idor, -eire (...). Ex. *cronometraire, fotbolaire, vojaire/voidaire (en francés chronométreur, footballeur, videur) »

3. De còps, la fòrma bona es mencionada tanben, mas non es una excusa, plan lo contrari.

4. « Fondador » se pòt trobar coma substantiu designant una persona dins la lenga medievala (endacòm mai es un artificialisme), e alavetz son feminin es « fondairitz », mas le sufixe femenin -doira non se pòt raportar qu’a un adjectiu o un substantiu designant una causa o un lòc. Aquela dobla error es frequenta dins lo diccionari.

5. Deu son nom al botanista montpelhierenc Pèire Manhòl (s. XVII).

Diccionari occ. lemosin, 2010 (Lavalada) :

« *abreviason » per abreujament / abreviacion ; « *achabacion » per achavament ; « *acusador, adoira » per acusator, tritz ; « *acusança » per acusacion ; « *administraire, airitz »1 per administrator, tritz ; « *afòne » per afòn ; « *alternança » per alternància ; « *amelhoracion » per amelioracion / melhorament ; « *amplituda » per amplitud ; « *antropofage » per antropofague ; « *apausicion » per aposicion ; « *aprovaire » per aprobator ; « *assinhacion » per assignacion ; « *autoctòna (m) » per autoctòn ; « *carcinacion » per calcinacion ; « *carcular » per calcular ; « *catregesme » per catequisme ; « *centralizaire (adj.) » per centralizator ; « *cinocefale » per cinocefal ; « *cleptomane » per cleptoman [mas « electrician » e « ciutadan »] ; « *comèdia » per comedia ; « *compausicion » per composicion ; « *compausitor » per compositor ; « *concordança » per concordància ; « *congialacion » per congelacion ; « *congialar » per congelar2 ; « *congialator » per congelator ; « *conjurador » per conjurator ; « *consolador / *consolaire » per consolator ; « *consolança » per consolacion ; « *conspiraire » per conspirator ; « *convidacion » per covit ; « *convidar »3 per covidar ; « *credule » per credul [mas « carcul », « cumul »] ; « *formòu » per formòl [mas « alcoòl »] ; *matriça » per matritz [mas « motritz »] ; « *modele » per modèl [mas « decibèl », diesel, duel] ; « allucinogène » per allucinogèn [coma « amèn », « examen »...] ; etc.

1. Influéncia totjorn pesuga dels farlabicaires institucionals.

2. Mas « gialar », « gialifar », gialifós, gialós, etc. mots corrèctes de formacion populara.

3. Amb son fals vestit sabent, aquest mot de formacion populara es a l’origina del montruós « convidacion ».

Diccionari occ. gascon, 2011 (Morà) :

« *agile » per agil ; « *arrefusar » per refusar ; « *arresignar » per resignar ; « *arrespectar » per respectar ; « *arressòrt » per ressòrt ; « *atomizader » per atomizator ; « *aunorari » per onorari ; « *auspici » per ospici ; « *auspitalitat » per ospitalitat; « *censuraire » per censor ; « *centralizaire / *centralizador » per centralizator ; « *centrifugadera » per centrifugatritz ; « *civilizaire / *civilizador » per civilizator ; « *climatizader » per climatizator ; « *colesteròu » per colesteròl [mas « alcoòl] ; « *collaborador » per collaborator ; « *comèdia » per comedia ; « *conservaire / *conservador » per conservator ; « *contemplaire » per contemplator ; « *credule » per credul [mas « calcul », « nul »] ; « *dificile » per dificil ; « *directora » per directritz ; « *docile » per docil ; « *fondador » per fondator ; « *formaire / *formador » per formator ; « *formòu » per formòl ; « *imitaire / *imitador » per imitator ; « *isolader » per isolator ; « *ivernacion » per ibernacion / ivernatge2 ; « *manescrit » per manuscrit ; « *matrici »3 per matritz [coma « Biàrritz », Aramitz...] ; « *modèle » per modèl [mas « diesèl », « niquèl », « duèl »] ; « *module » per modul ; « *motriça » per motritz ; « *multiplicaire » per multiplicator ; « *operader » per operable ; « *operaire » per operator ; « *oprimeire » per opressor ; « *orientaire » per orientator ; « *parallèle » per parallèl ; « *possedeire / *possedidor » per possessor ; « *purificaire » per purificator ; « *reprovacion » per reprobacion ; « *sollicitaire / *sollicitador » per sollicitator, etc.

1. lat. hospitalis : ostal / ostau (pop.) ; espital / espitau (semi-sabent) ; ospitalitat (sabent).

2. ivernar : passar l’ivèrn (las vacas ivèrnan a l’estable) ; ibernar : dormir en ivèrn (l’ors ibèrna dins sa tuta).

3. Aqueste neologisme personal non servís qu’a escafar un d’aqueles mots en -itz escumenjats per de rasons misteriosas dins l’airal de « Per noste ». Palay, p. 661 : « mairitz » (fòrma populara, plan corrècta).

Diccionari occ. lengadocian, 2011 (J. Ubaud) :

« *aborricion » per aborriment ; « *absolvement » per absolucion ; « *absolvedor, doira » per absolutor, tritz ; « *accelerador » per accelerator ; « *acceptaire » per acceptator ; « *accèptament » per acceptacion ; « *acomodacion » per acomodament ; « *acrimoniá » per acrimonia ; « *activador » per activator ; « *acumulador » per acumulator ; « *acusador, dora  / *acusaire, aira » per acusator, tritz ; « *addicionaire, aira » per addicionator, tritz ; « *adjudicaire, aira » per adjudicator, tritz ; « *administraire » per administrator ; « *admiraire, aira » per admirator, tritz ; « *adomesticaire, aira » ? ; « *adoraire, aira » per adorator, tritz ; « *adoptaire, aira » per adoptant, anta ; « *aerenc » per aerian ; « *afeccionaire, aira » ?; « *afilhacion » per afiliacion ; « *afirmaire, aira » ?; « *alternador » per alernator ; « *alternança » per alternància ; « *calcinaire, aira » per calcinator, tritz ; « *capitulaire, aira » per capitulari, ària ; « *celebrador, doira » per celebrant, anta ; « *centralizaire, aira » per centralizator, tritz ; « *centrifugador » per centrifugator ; « *ceremònia » per ceremonia ; « *certificaire, aira » per certificator, tritz ; « *ciclopenc » per ciclopèu ; « *civilizaire, aira » per civilizator, tritz ; « *classificaire, aira » per classificator, tritz ; « *climatizador » per climatizator ; « *codificaire, aira » per codificator, tritz ; « *collaboraire, aira » per collaborator, tritz ; « *colonizaire, aira » per colonizator, tritz ; « *commutador, doira » per commutator, tritz ; « *conciliaire, aira » per conciliator, tritz ; « *concordança » per concordància ; « *condemnador, doira » per condemnator, tritz ; « *condicionaire aira » per condicionator, tritz ; « *conduseire, eira » per conductor, tritz ; « *consacraire, aira » per consacrator, tritz, etc.

Diccionari occ. gascon, 2014 (Guilhèmjoan) :

« *arreconstrusir » per reconstrusir ; « *arrecomandacion » per recomandacion ; « *aucupacion » per ocupacion ; « *aufensar » per ofensar ; « *barbare » per barbar [mas « popular »] ; « *bíblia » per bibla1 ; « *calculadera » per calculatritz ; « *calculaire » adj. per calculator ; « *cicatriça »2 per cicatritz [mas « Beatritz »] ; « *collaborador » per collaborator ; « *conductora » per conductritz ; « *conservatora » per conservatritz ; « *consirar » per cossirar ; « *cònsol » per còssol3 ; « *conselh » per cosselh [mas « *cossei » !] ; « *dificile » per dificil ; « *directora » per directritz ; « *distribuider » per distributor ; « *electrofòne » per electrofòn [coma « an », « en », « vin », « sián », « un », « Condòm »] ; « *escrupule » per escrupul ; « *espantador » per espantader4 ; « *francofòne » per francofòn ; « *imatge » per image ; « *immense » per immens ; « *intense » per intens ; « *inventora » per inventritz ; « *manigança » per manegança; « *navigaire » per navegaire o navigator ; « *normaument » per normalament6 ; « *observatora » per observatritz ; « *ordinador » per ordinator ; « *parallèle » per parallèl ; « *personaument » per personalament ; « *presentatora » per presentatritz ; « *productora » per productritz ; « *prov(i)enença » per provenéncia ; « *senhalizacion » per senhalament / signalizacion ; « *trobadora »7 per trobairitz [mas « perditz »] ; « *utile » per util ; etc.

1. « bibla »(mot popular o semi-sabent) es atestat despuèi d’Edat Mejana ; « bíblia » es un catalanisme impossible de prononciar en occitan.

2. Estimar mai un francisme pesuc qu’un mot autentic en rason de caça als « -itz » : formular una règla falsa e s’i embarrar dedins.

3. Palay, p. 281 : cossirar ; p. 252 : còssol (la « l » non es prononciada).

4. En occ. gascon, lo sufixe popular -dor, -dora concernís unicament de substantius per designar de personas. Los adjectius son en -der, -dera.

5. « manigança » es un fals mot sabent e un vertadièr francisme ; « manegança », de manegar », es un mot de formacion populara.

6. Palay, p. 653, 704-705 : « maternau » e « maternalament », « materiau » e « materialament » ; « nominau » e « nominalament » ; « numerau » e « numeralament » ; « nupciau » e « nupcialament » (mots « sabents »). Mas (p. 702) « nueitau » e « nueitaument » (mots « populars »).

7. Aquí la manipulacion linguistica passa l’òsca : ausar descarar un nom medieval prestigiós per lo « modernizar » (l’obsession anti-itz tornar). Lo sufixe classic femenin -airitz dels substantius -ador o -aire, encara plan viu en Provença, es ara sovent remplaçat pel femenin analogic -a. Mas non podèm escafar, en Gasconha o endacòm mai, l’istòria de la lenga.

Diccionari occ. lengadocian, 2017 (Laus / Granièr/ CLO) :

« *acusador, airitz / *acusaire, a » (n/adj), per acusator, tritz ; « *adaptador, oira » (n/adj) per adaptator, tritz ; « *adulador, airitz » (adj/n) per adulator, tritz ; « *agitador, airitz » (adj/n) per agitator, tritz ; « *alternança » per alternància ; « *aniversari » per anniversari ; « *apertenéncia » per apertenença ; « *aprovaire, a / *aprovador, oira » (adj.) per aprobator, tritz (cf. Alibèrt, 1966, p. 111) ; « *assimilador, airitz » (adj.) per assimilator, tritz ; « *avocairitz » per avocata ; « *conservador » per servador e conservator ; « *consolaire, -a / *consolador, -oira » per consolator, tritz ; « *contemplador » per contemplator ; « *contenença » per contenéncia ; « *dilataire » per dilatator ; « *innovador, airitz » per innovator, atritz ; « *instaurador, oira » per instaurator, tritz ; « *integrador » per integrator ; « *investigaire » per investigator ; « *justificador, oira » per justificator, tritz ; « *malfaitor, tritz » per malfactor, tritz ; « *mamifèr » per mammifèr ; « *navegacion » per navigacion ; « *negociador, airitz » per negociator, tritz ; « *observador, oira / *observaire, a » per observator, tritz ; « *obturador » per obturator ; « *perturbador, oira » per perturbator, tritz ; « *provocaire, a » per provocator, tritz ; « *reprovador, oira » per reprobator, tritz ; etc.

Cap d’autre diccionari non es anat tan luènh dins la confusion.

Lo perilh que menaça la subrevida de l’occitan a doas caras : lo populisme linguistic que refusa tota vision istorica de la lenga al nom d’una pretenduda lenga parlada, en realitat manipulada (amb fòrça « creacions popularas » non signaladas) dins una amira de singularizacion ninòia ; lo revisionisme lingüistic que vòl tornar la lenga a un estat primitiu que non coneguèt jamai mas que foguèra lo sieu se las causas èran estadas diferentas, e per aquò far lo modèl es lo catalan... castilhanizat1. Aquelas doas ignoràncias anti-alibertinas pòdon interferir : los populistas catalanizan sense o saber e los revisionistas popularizan per menar d’aiga a lor paure molin. D’un costat, non ne far tròp, amb subran d’audàcias de timide; de l’autre, far « melhor » per tot cambiar. Lo vièlh complèxe de patés.

J.P.

(1). D. Sumien, apòstol inspirat de la mesclanha linguistica ven de porgir aquela dobla afirmacion digna d’una antologia (Jornalet 17/09/18) : « Lo diccionari d’Alibèrt lo diccionari de Mistral pòrtan totei dos la forma ‘sinfònia’. Es la forma normativa (sic) de l’occitan. L'accent tonic latin (symphónia) a prevaugut sus l'accent tonic grèc (symphōnía) ».

a – Alibèrt e Mistral.

L’atestacion evocada de Mistral correspond a « sinfòni » o « sinfònio », mas lo poèta propausava encara « sinfounié » e « sinfounio » malaürosament oblidats ; la atribuïda a Loís Alibèrt es « sinfònia » mas avèm un dobte sus son autenticitat. De fait, non avèm d’exemples anteriors a Mistral per la fòrma « sinfòni / sinfònio » (Honnorat dona « symphounia »), e Alibèrt, dins lo diccionari citat ont trobam curiosament « sinfònia », nòta amb mai de respècte de l’etimologia - « m » puslèu que « n » -, « *amfibiu », « nimfa » e « triomfe ». De son costat, Mistral sembla s’èsser apiejat sul popular « fanfònha », de meteissa etimologia, e qu’escriu fautivament « fanfònio » e « fanfòni » : una ipercorreccion tras que maladreita. Descobrissèm encara que los editors de l’obratge d’Alibèrt, publicat après sa mòrt, èran Robèrt Lafont e Raimond Chatbèrt, totes dos iniciators malencontroses del tractament ispanic dels mots sabents e de la simplificacion de l’ortografia (la dobla pagina « Errata » a la fin de la primièra edicion, mòstra plan - e non es un repròchi - que de « correccions » son estadas aportadas al manuscrit original).

En defòra d’aquò cal rapelar qu’en catalan, modèl absolut de l’autor, « simfonia » es un proparoxitòn (accentuat sus l’abans abans-darrièra sillaba e prononciat en quatre sillabas), çò que permet de destacar la « i » e la « a » finalas (coma en castelhan, portugués, italian...), e qu’en occitan, « *sinfònia » accentuat sus la « ò » seriá un paroxitòn que non poiriá èsser prononciat qu’en tres sillabas, la « i » e la « a » formant una sola sillaba.

 b – Latin e grèc.

A partir del latin symphonia, el meteis eissut del grèc sumphônia, los Occitans an fargat dos mots e tres accepcions diferentas : 1) lo popular sansònha (o las variantas « fanfònha / fonfònha ») que designa una bodega ; 2) lo sabent simfonia que designava tre lo s. XIII un acòrd de sons ; 3) un autre sabent simfonia, al s. XVIII dins un contèxte internacional, que designa una composicion per orquèstra. Sols nos son demorats lo primièr e lo tresen, mas lo segond nos interèssa per sa precocitat e la plaça sus la « i » finala de son accent tonic, coma se deu per un mot de formacion sabenta : simfonia (Emil Lévy, ed. 1991, p. 339). Lo tresen, aparegut en Italia cap a 1730, se difusèt puèi dins la romanitat e al delà. Veniá doncas de l’italian, o del francés que l’aviá emprumtat a l’italian, lo qual l’aviá manlevat al latin que lo teniá del grèc. Es doncas una engana de pausar lo problèma de son accentuacion grèga .... Aquí sèm al còr del deliri del pretendut Conselh de la lenga occitana, un exemple demest plan d’autres que fariá s’escacalar un estudiant de primièra annada de lingüistica.

J. P.